EDU3.CAT + ÚS DE VÍDEO A L’AULA

Avui el meu grup hem fet l’exposició, penso que ens ha sortit força bé, ja que penso que hem sabut transmetre el que volíem: fer entendre que el vídeo és una eina més que cal tenir en compte en l’educació, però que per a utilitzar-la cal preveure i preparar el visionat.

En finalitzar l’exposició, conjuntament hem fet una taula resum dels bons usos del vídeo:

-Contextualitzar el vídeo.

-Exposar l’objectiu del visionat als alumnes.

-Preveure el bon funcionament per evitar problemes logístics.

-Adequació dels alumnes al vídeo.

-En cas de tenir de fer una pausa, cal preveure la necessitat de fer un resum previ al visionat.

A més a més, també s’han explicat les diferents classes de vídeos:

1: VIDEO LLIÇÓ: Es tracte d’un vídeo que explica uns continguts d’aprenentatge.

S’aprèn el contingut a mesura que és mira el vídeo. Pot funcionar tan a nivell individual com en grups.

Exemple: el vídeo utilitzat en la pròpia exposició

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=27849&p_ex=edu3.cat&p_num=3

2: VIDEO MOTIVADOR: Es tracte de vídeos que motiven parlar d’algun tema en concret. Aquest és imprescindible mirar-lo en grup per poder comentar-lo i extreure’n els continguts que volem. Aquets solen ser motivadors i impactants per poder iniciar ràpidament les activitats posteriors.

Exemple: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=27849&p_ex=edu3.cat&p_num=3

Aquest vídeo és una “excusa” per parlar dels transports públics amb els alumnes, ja que els fa veure la realitat de la seva ciutat.

3: VIDEO-PRÇÉS: L’aprenentatge existeix en el propi procés ce creació del vídeo.

Exemple: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17181&p_ex=castellar&p_num=3

ENCICLOPÈDIA + VIQUIPEDIA + COPIAR/ENGANXAR

A caire general, les podem definir com espai on s’hi troba un recull d’informació universal (amb la pretensió de recollir-ho tot). D’enciclopèdies se’n troben de moltes classes i moltes varietats: d’específiques, la catalana, la larouse,l’encarta,...

Encara que podem distingir:

-L’enciclopèdia digital: és la que podem consultar a través de l’ordinador (qualsevol element amb un processador de càlcul). Un avantatge que tenen és la possibilitat d’incloure informació multimèdia: imatges, vídeos, sons,...

-L’enciclopèdia on-line: Aquestes recullen totes les característiques de les anteriors, però tenen un element que les identifica, la necessitat de disposar de connexió a internet.

-L’enciclopèdia lliure: Són causa de la creació de les enciclopèdies on-line, ja que aquestes permeten modificar, retocar, canviar,... la informació que aquesta conté. Aquest és el cas de la Viquipedia.

-L’enciclopèdia gratuïta: Caracteritzades per fet de què no cal pagar per utilitzar-les. Cal destacar que la gran majoria de enciclopèdies lliures són gratuïtes.

Tota aquesta introducció és l’excusa per a partir de la web Viquipedia, que és una enciclopèdia lliure. Per tant ens permet adquirir informació i en cas de tenir la necessitat podem modificar el contingut d’aquesta.

Després de presenciar la presentació del grup 2, he reflexionat sobre el que suposa per les escoles el copiar/enganxar. I penso que caldria una adaptació dels treballs per poder evitar aquests casos i d’aquesta manera aconseguir que els infants treguin tot el profit dels treballs.

Tal i com ha exposat el grup penso també que cal que els professors remodelin les seves pautes de treball i a més a més que informin als alumnes de com fer servir les eines que internet ens oferiex.

Eines per crear pàgines web

A nivell molt de principiant, hem pogut veure la possibilitat de crear un document i penjar-lo a la xarxa com a una pàgina web. Aquest fet és gràcies a la creació d’una carpeta web (que en altres intervencions, ja he explicat que era).

Però, en els darrers dies, em aprés que hi ha programes que ens permeten elaborar més les nostres pàgines. Aquests són: Dreamweaver, Frontpage i Kompozer, entre molts d’altres que existeixen. El programa treballat a classe és el Kompozer. El que aquest ens permet és poder modificar i millorar la nostra pagina, ja que funciona a partir de capes i té l’opció d’acolorir, modificar la lletra,...

Per poder dispossar d'aquest programa, només cal accedir a la seguent adreça i descarregar-lo:

http://kompozer.net/download.php

NOMÉS UN 18% DESL DOCENTS DE CIENCIES UTILITZEN LES NOVES TECNOLOGIES CADA SETMANA

Aquest titular és el d’una notícia publicada el passat dia 25 de Novembre, al diari el País. La notícia ve fomentada per un estudi realitzat per l’Asociación Internacionalas de Evaluación Educativa al any 2006 en 22 sistemes educatius de tot el món. A Catalunya han examinat 356 centres.

La informació que conté és que hi ha un baix ús d'aquestes tecnologies en els centres escolars i els motius, segons l’estudi, que fonamenta aquesta bixa utilització de les TIC són: La poca informació, el temps i la desconfiança que tenen els directors dels centres envers l’ús de les TIC.

Per aquest motiu podem corroborar que encara que la Generalitat de Catalunya intenti crear una visó de l’ensenyament actual on les TIC estan plenament integrades, la realitat ens fa veure que no és d’aquesta manera. En primer terme perquè són els representants de les escoles, els directors, qui desconfien amb el seu ús i per tant no tenen l’iniciativa d’utilitzar-les. A més a més, de la escassa o nul·la formació que tenen els mestres sobre l’ús d’aquestes.I en segon el percentatge d’ordinadors per nen que trobem: en les escoles públiques un per cada 8,8 i en les concertades un per cada 17,5.

El que es descriu en la notícia per tant és la pura realitat, que per aconseguir el ple ús d’aquestes noves tecnologies és necessària una millor gestió i bàsicament una més gran inversió.

Podeu trobar més informació sobre la notícia a:

www.elpais.com/articulo/cataluna/docentes/ciencias/usan/nuevas/tecnologias/semana/elpepiespcat/20081125elpcat_5/Tes

Com ja vaig comentar l’ordinador té un ús que és com a caixa d’eines i aquest ens permet adquirir molts programes que faciliten les nostres activitats habituals. Uns dels programes que ens facilita el fet de poder crear mapes conceptuals o esquemes són: CMapTools, FreeMind, MindManager i també l'aplicació Draw del paquet Open Office.

El CMapTools, és el que em utilitzat a classe per a crear un esquema sobre temes relacionats amb internet. Després de crear el nostre propi mapa conceptual, vam penjar-lo a una carpeta web, per poder excedir –hi des de qualsevol ordenador. A més a més, el mapa conceptual li em afegit enllaços a pàgines d’interès, fet que permet el propi programa.

Per poder visionar el nostre mapa conceptual ho podeu fer a partir del següent enllaç: www.aldeaglobal.net/mark_sbd/projecte%20Cmaps.html

Aquesta eina trobo que pot ser molt útil per a resumir els continguts de les assignatures d’una manera molt ràpida, senzilla i molt personal, ja que permet crear els nostres esquemes sense predisposar cap model, permeten que l’usuari el creí amb les característiques que li siguin més útils per al seu ús.

Projecte JClic

Aquest programa el que ofereix són activitats de totes les àrees i de tots els nivells a fi que les escoles les puguin incorporar en els seus mètodes educatius, o a fi de que els nens completin els seus aprenentatges. Aquests projectes poden ser creats per qualsevol persona amb ganes de fer-ho, però primerament cal instal·lar-se el programa JClic author el qual és pot descarregar gratuïtament a: http://clic.xtec.cat

A partir d’aquest moment ja és pot començar a crear el projecte. Primer de tot el que cal fer és crear un nou projecte tot posant-hi un títol. Com que ja cal tenir una idea bàsica de com serà el projecte i de quins materials necessitarem, cal afegir les imatges, sons o recursos que tenim previst utilitzar, a la mediateca. Perquè només d’aquesta manera els podrem incloure al projecte. Un cop realitzat, procedim a crear les activitats: En primer lloc escollim del gran ventall de possibilitats: Associació complexa, associació simple, joc de memòria, activitat d’exploració, activitat d’identificació, pantalla d’informació, puzle doble, puzle d’intercanvi, puzle de forat, text: completar, omplir forats, identificar elements i ordenar elements, resposta escrita, mots encreuats, sopa de lletres i a més a més disposa d’una opció pels usuaris avançats per la creació d’altres activitats.

En segon lloc, un cop tenim l’activitat escollida, cal crear-la. Disposem de diverses opcions, la primera és la informació general, la segona anomenada finestra ens permet veure la pantalla basa del nostre projecte i personalitzar-la; la tercera el missatge és l’eina que ens permet incloure missatges inicials,finals i d’error, i la quarta és la que cal utilitzar per crear l’activitat. A més a més també tenim l’opció de comprovar com està quedant i si funciona l’activitat amb el segon botó de la part superior esquerra de la pantalla.

Un cop creades les diverses activitats, cal posar-les en l’ordre que creiem oportú, el qual ha de ser coherent i amb un nivell de dificultat progressiu. Per poder publicar el projecte cal disposar d’una carpeta-web, després crear una arrencador (índex) corresponent al projecte i finalment cal penjar el projecte (amb extensió .jclic.zip) i l’arrencador a la carpeta web. Amb la finalitat de que les persones que ho desitgin, si disposen de l’adreça, puguin realitzar l’activitat. En el meu cas l’adreça corresponent és:

www.aldeaglobal.net/aralk

L’activitat tracta dels animals i s’hi proposen diverses activitats perquè l’infant entri amb contacte amb aquests. I acabi sabent els noms i algunes altres característiques d’aquets. Es tracta d’un primer pas d’apropament al món animal.

Metàfores de l'ús del ordinador

Com hem pogut veure al llarg de l’asignatura l’ordinador ofereix moltes possibilitats per a què els mestres puguin utilitzar-los en l’ensenyament. Però l’ordinador pot funcionar amb diversos rols, segons quatre metàfores equivalents a l’ensenyament, podem classificar l’ordinador amb les diferents metàfores. A continuació faig una petit exposició de la metàfora i dels programes que representen aquestes metàfores.

1- Com a metàfora de l’ordinador com a tutor, trobem el programa JClic:

En aquest tipus de programes al nen se li plantaja una teoria i uns exercicis posteriors. El funcionament que seguix el practicament l’identic al que és podria seguir en una classe amb un tutor tradicional. On al final de l’activitat el mateix progrma avalua al infant. Aquest sistema consisteix en trasportar el model d’educació tradicional al ordinador. A més a més, ens permet una millor adaptació al procès d’aprenentage del nen, a partir dels diversos nivells i rimes.

2- Com a metàfora de l’ordinador com alumne, trobem el programa Win Logo:

En aquets programes l’ordinador no és el que guia a l’alumne, sinó és l’alumne que guia al ordinador, a partir d’uns termes i dades preestablertes. L’infant intenta aconseguir una objectius a partir de les possibilitats que ens ofereix el propi programa. Aquests programes són molt utilitzats en àmbits com les matemàtiques o la física. Potencien l’aprenentatge on el nen és totalment autònom i ell guia el seu aprenetage.

3- Com a metàfora de l’ordinador com a laboratori, trobem el programa Crayon Physcis, The incredible toon machine, Doctora xinxeta:

En aquets progrmes a partir de la simplificació de les situacións intenten apropar-nos al món real i donar-nos les eines per aprendre i afrontar noves situacions d’una forma satisfactòria. Un dels inconvenients que tenen aquest programes són que disposen d’un grau de llibertat limitat. Encara que amb les

simulacions de la realitat, com en el cas del Crayon Physcis amb la gravetat o la Doctora xinxeta amb el creixement d’una planta, fomenten una refecció.

4- Com a metàfora de l’ordinador com a caixa d’eines, trobem el programa Cmap tools,

En aquesta metàfora el que és vol expressar són el gran ventall de possibilitats que ens dona disposar d’un ordenador per a completar activitats bàsiques com poden ser la de crear esquemes conceptuals, llegir, escriure, guardar notes, pintar,... D’aquesta manera aconseguirem augmentar els recursos de que disposem. I si els sabem utilitzar de manera correcta aconseguirem desfer-nos de moltes tasques rudimentàries. A part d’aquets dos programes comentats aquesta metàfora és podria completar amb la gran majoria de programes de que disposa en nostre ordenador.

Conferència d’Anna Pérez

Avui hem a la universitat hem rebut a la mestra Anna Pérez, experta en l'ús educatiu de les TIC, ha vingut a fer-nos una conferència sobre la seva experiència a l'escola amb la utilització de les noves tecnologies.

La xerrada ha estat molt interessant, ja que ha transportat tot el que treballem a model teòric a les classes a una pràctica, tot ensenyant-nos el funcionament de la seva escola. Per aquets motiu ha fet que observem més clarament quina ha de ser l’aplicació que em de fer d’aquest coneixements de l’ assignatura a l’aula. Bàsicament, la conferència s’ha basat el l’utilització dels blocs com a mitjà de comunicació i d’informació. I per això ens explicava el cas de la seva escola, on treballen amb el projecte Fora muralles: http://xer.cat/foramuralles/

Que consisteix en un treball en comú de diversos centres escolars, de totes les franges d’edats on els infants expliquen el significat, de diverses maneres, de paraules que ajuden a acabar amb les muralles o fronteres. La web ens ofereix la possibilitat de comentar, i tant els creadors com els receptors (pares o gent interessada amb el projectes) poden comentar que els hi ha semblat.

També s’ha parlat de l’adaptació que té de fer l’escola als temps que passen, ja que la societat ha canviat i per tant també té de canviar els mètodes i els temaris impartits, perquè cal preparar els alumnes per al món real. Cal pensar sempre tal i com a dir Anna Pérez: “Per a qui ensenyem? Qui és el protagonista de l’aprenentatge l’alumne o el mestre?”. Penso que aquestes dues preguntes resumeixen molt bé els objectius que ens hem de marcar.

Finalment també s’ha comentat una eina mot interessant: Un servei d’una pàgina web que ens permet rebre informació sobre un bloc concret quan aquest ha estat actualitzat. Una de les webs que ens permet aquest servei és: http://www.bloglines.com/

Aquesta web ens permetrà facilitar-nos molt la feina, ja que no cal perdre temps visitant tots els blocs que ens sembla que poden ser interessants, sinó que la pròpia web ens informarà quan un bloc ha estat actualitzat i ens oferirà un link per visitar el bloc si realment ens interessa el que s’hi ha escrit.

En conclusió, la conferència ha estat molt gratificant, ja que ens ha explicat casos reals en l’utilització de les TIC en l’escola i també perquè ens ha apropat més al món dels blocs. Podeu trobar més informació al seu bloc: http://bloc.ravalnet.org/bloc/bitacola_demestratic

Carpetes web

A part d’altres eines ja comentades com el Google Docs, hem descobert un altre sistema les carpetes webs, que es tracta d’un servei gratuït que ofereixen alguns servidors i/o proveïdors d’Internet on posen a disposició del demandant un espai determinat. Un adreça que ens facilita la creació de la nostra pròpia carpeta web és: http://www.aldeaglobal.net/

En el meu cas he sol·licitat una carpeta web, per poder publicar a internet el projecte de JClic que em de crear properament. Aquets m’han demanat totes les dades personals, perquè tota la informació que hi hagi publicada a la web, serà tota responsabilitat meva. Ja que els que ells ofereixen és només un espai, no és fan càrrec dels continguts.

Vídeo i educació

Com ja hem anat observant amb els continguts donats a classe, els treballs elaborats i la creació d’un vídeo propi, hem pogut observar que el vídeo és un instrument que se’n pot treure molt rendiment en l’educació, sempre que vagi acompanyat d’uns objectius i una planificació adequada a l’infant i a la situació. A part de tots els vídeos que disposen les escoles, també es pot accedir a través d’Internet a pàgines que ofereixen un gran ventall de vídeos aplicables a l’educació, com és el cas de Edu3.cat, Youtube,... Però a partir d’aquesta setmana la web de televisió de Catalunya http://www.tv3.cat/seccio/3alacarta/ ofereix tots els vídeos, més de 75.000, totalment gratis. Fet que obre moltes portes als metres, facilitant la incorporació de vídeos a l’aula. Ja que permet una ràpida recerca del vídeo desitjat i una perfecta reproducció.

Penso que aquesta nova possibilitat que ofereix la pàgina pot ser de molt servei en l’educació.

ordinador com a tutor

L’ordinador pot assolir molts rols dins d’una aula, entre ells hi ha el de professor, d’alumne, de laboratori per treballar i el de caixa d’eines (tots aquests conceptes són metàfores).

En el cas del rol de l’ordinador com a professor, consisteix en utilitzar la informació que hi ha a la xarxa per plantejar possibles preguntes i l’explicació de coneixements als alumnes. Es crea una relació d’ensenyament-aprenentatge entre l’ordinador i l’infant. Actualment aquests programes s’han extès molt i han facilitat d’aquesta manera que els mestre els utilitzin com a mètode educatiu dintre les seves aules I també que molt alumnes les consultin des de casa. Un d’aquest programes que permet la realització d’exercicis de tota mena de assignatures i de nivells és: el JClic: www.clic.xtec.cat o el “entrenat per llegir” que ofereix la pàgina edu365: www.edu365.cat/entrena.

A cales hem mirat el funcionament del JClic, aquest hem va sorprendre molt ja que jo mai havia entrat amb contacte amb aquestes pàgines. A més a més em va semblar fascinant la gran quantitat d’informació que ofereixen. I també que totes les activitats tenen un disseny que fa que els alumnes treballin les diferents competències curriculars d’una marea àgil i fàcil.

En definitiva, he trobat fantàstica l’aplicació d’aquestes pàgines en l’educació. Però cal destacar que per a una bona utilització d'aquest sistema d'aprenentatge l'alumne s'ho prengui seriosament, no només com una distracció, tot i que la gran majoria d'exercicis estan plantejats en forma de jocs.

Entrades

Air a la nit va arribar el dia en que jo amb unes amigues vam anar al liceu. Tot va ser molt emocionant, ja que mai hi havia anat ni mai havia pogut escoltar una orquestra complerta. Però la relació que té aquesta activitat amb les noves tecnologies és remunta en el moment de comprar les entrades. Per comprar-les hi ha diverses possibilitats, la primera i la més freqüent és la d’anar al propi liceu per adquirir-les, la segona és a partir del servei que ofereix la caixa amb el telentrades i per últim la opció de comprar-les per internet.

Aquesta última manera de comprar les entrades és una de les més fàcils i ràpides, ja que evites possibles cues. Per aquest motiu crec que es tindria de fomentar més la utilització de la reserva o compra d’entrades a diversos espectacle per la via online, per aconseguir d’aquesta manera una millora en l’agilitat de l’organització de les diverses institucions. A més a més aquesta eina és molt avantatjosa per les persones que son de fora d’on és realitza l’activitat, ja que poden comprar l’entrada sense tenir-se de desplaçar.

Per d’altra banda, hi ha molta gent que desconfia d’aquest mètode, però per experiència pròpia, puc assegurar que no hi ha cap mena de problema, perquè tots els viatges que he realitzat amb la necessitat d’agafar un tren de llarg recorregut o un avió, he comprat els bitllets a partir d’aquest sistema i mai m’ha suposat un entrebanc. El que passa és que la gent no està prou informada sobre com funcionen aquetes comprès.

Agunes de les webs on es poden comprar entrades online són: (encara que n'hi han moltes més)

www.telentrada.com

www.entradas.com

Diaris tradicionals i/o diaris digitals

Ambans d'entrar en el tema comentar que: en els pròxims dies de classe em de realitzar dos treballs. El primer consisteix en desenvolupar un tema en grup i crear un treball col·lectiu, per aquest treball ens serà molt útil un dels programes que vam aprendre a fer funcionar la setmana passada: el Google docs, aquet ens permetrà fer un treball en grup, però a distància. El segon treball a realitzar és crear un clip, que tan pot ser una història entre una parella com un clip educatiu. Consisteix en gravar-lo, produir-lo i exposar-lo. Pot ser realment molt divertit!!!

Sobre els diaris digitals, cal dir que jo no soc una fanàtica dels diaris, però crec que es té d’estar ben informat. És per aquest motiu que trobo que els diaris digitals són de molt ús per aquelles persones que no tenen temps per anar a comprar el diari, això els permet entrar fàcilment a internet i consultar ràpidament molts diaris. El que trobo francament interessant és el fet de que aquets diaris et poden oferir l’oportunitat a estar més en contacte amb la notícia que és comenta, ja que el fet d’estar a internet et permet ajuntar adreces on es pot trobar més informació. I d’aquesta manera també es poden crear xats paral·lels on es comentin aquestes i compartir diferents punts de vista amb els altres lectors. A més a més les notícies poden anar acompanyades de més gràfics i fons que la facin més entenedora i en canvi en un diari de paper o tradicional aquestes tenen un espai determinat. En el cas de les persones que arxiven notícies o diaris sencers d’un tema determinat també canvia molt, ja que aquestes poden guardar les notícies al propi ordenador, on els hi ocuparan menys espai que el que els hi ocupen amb paper i serà més fàcil arxivar-les per poder-les trobar més ràpidament.

En conclusió penso que els diaris digitals poden ser de molt ús a determinades persones, però no per això penso que els diaris tradicionals tenen de perdre importància, crec que els digitals han de ser un complement i també existir per què més quantitat de gent pugui estar informada.

Gran descoberta de la setmana!!

Des de fa molt anys que faig treballs a l’escola i en el moment de crear els índex d’aquest em tornava boja afegint i traient puntets en les línies perquè tot quedes ven recte. Per això en el moment que m’han ensenyat com era de fàcil fer-ho automàticament amb el mateix programa Word se’m han obert els ulls!!!!!

També he de comentar, que m’ha agradat molt el model Word 2007, ja que és molt més modern, fàcil i pràctic.

Al llarg d’aquesta setmana també em descobert dues noves aplicacions que permet el servei google: el Google Docs i el Google Notebook. El primer m’agrada per la facilitat que et dona per poder crear documents i compartir-los amb les persones desitjades. Aquest servei facilita mot els treballs en equip.

El segon, ens permet guardar adreces de pàgines webs que creiem interessants acompanyant-les de comentaris i notes. El fet de que els dos programes funcionin mitjançant el servidor de google, permet que puguis accedir a ells des de qualsevol ordenador i tenir així una agenda a distància i no tenir de transportar paperassa.

Per realitzar aquest treball he fet servir el programa Photoshop. En un inici la foto utilitzada tenia unes mides de: 2560 píxels d’amplada, 1920 píxels d’alçada i 300 dpp de resolució. En acabar l’exercici la composició té una amplada de 480 píxels, una altura de 300 píxels i una resolució de 72 dpp.
Primer de tot he tret el fons de la fotografia i per internet he buscat una imatge d’un saló de cartes per posar de fons. Seguidament, he buscat un barret, que també li he retallat el fons i le col·locat sobre la fotografia. Per donar-hi un toc més clàssic he canviat els colors de l’imatge a sèpia, primer l’he convertit en blanc i negre i després he augmentant les tonalitats magentes i grogues. I finalment, he col·locat unes lletres en la imatge i he canviat les mides de la composició i la he enquadrat.

La digitalització d'un so

Després d’haver realitzat el treball amb la imatge i el programa Gimp: http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Gimp

He entrat amb contacte amb el concepte de digitalització que ens permet portar imatges, textos i sons al ordinador per poder modificar-les i utilitzar-les. El so és el que em vist avui a classe, em enregistrat un so amb el programa Audacity. I em comprovat que la digitalització també s’inclou en aquest camp. La pràctica ha consistit en enregistrar el so i guardar-lo, i a partir dels sons dels altres companys i el programa Audacity em elaborat una frase, amb més o menys sentit!!

1r exercici de fotografia digital amb el Gimp

Avui em fet el primer exercici de fotografia digital, ha consistit en agafar una foto nostra i amb el programa Gimp la em modificat per canviar-li les mides, la resolució i la mida de la memòria. Trobo que està bé practicar aquestes coses perquè sovint creiem que són coses que tots ja sabem fer però a la hora de la veritat ha tots ens ha passat que fem una feina i no ens fixem amb la mida ni la resolució d’una imatge i llavors la feina no ha servit de rés. A més a més el fet de treballar amb les nostres pròpies imatges trobo que és més divertit que no pas fer-ho amb les predeterminades.

El pròxim exercici l’haurem de fer a casa sols, espero sortir-me’n fàcilment, encara que algunes vegades quan comencem a utilitzar algun programa desconegut no el sabem fer anar tan com voldríem i ens equivoquem en tonteries.

Sobre el programa Gimp, dir que no el coneixia i trobo que és molt interessant perquè ens permet fer un munt de coses encara que es tracti d’un programa de llicencia gratuïta

La meva relació amb les noves tecnologies considero que és la normal en una estudianta com jo. En la meva vida algunes de les tecnologies que utilitzo són:

- El ordinador sobretot per comunicar-me amb els meus amics, fer treballs, buscar informació i consultar diverses pàgines webs. Juntament amb l’ordinador també utilitzo la impressora i l’escàner .

- El televisor que l’utilitzo diàriament per seguir les sèries que m’agraden i els telenotícies. En alguns casos també utilitzo el DVD per mirar pel·lícules.

- El MP4 aquest l’utilitzo per escoltar música quan faig llargs trajectes.

Aquestes noves tecnologies que utilitzo m’agraden molt perquè trobo que obren moltes portes i ajuden a veure coses noves. Considero que ens fan la vida més fàcil i això sempre és d’agrair.

En l’àmbit escolar el meu contacte amb les noves tecnologies ha estat bastant escàs, ja que els centres on he realitzat els meus estudis no disposaven d’una àmplia gama d’aquets mitjans.

En el institut però va ser on vaig tenir més contacte amb les noves tecnologies, perquè apart de continuar amb les classes d’informàtica que ja feia en la meva escola de primària, vaig començar a utilitzar els canons de llum i els projectors. Aquets els utilitzaven per presentar treballs, veure vídeos i per a reforçar les explicacions del professor.